divendres, 14 d’agost del 2009

libèl·lules


Em podria passar hores i hores mirant els vols nupcials de les libèl·lules a l'hora del sol.
(no és porno, que les libèlul·les no "ho fan" ( es queden a dos veles com els peixos) ;-) I sempre surten històries amb les que distreure's.
Un dia hi havia tres mascles, dos rojos i un blau i dos femelles, una roja i una daurada. La roja o no ho sabia fer ( els mascles agafen les femelles pel coll i elles es fecunden amb l'esperma, formant una figura semblant a un cor mentres volen) o es feia l'estreta i sols volia jugar, no la vaig veure cap vegada aparellada.
La daurada, entre que es camuflava millor degut al seu color i no la emprenyaven gaire quan posava els ous a l'aigua, tindrà familia nombrosa. Quan acabava de posar els ous, tenia tal perícia, que es col·locava a sota del primer mascle que trobava i tornar a començar.


cinta ferré

Ahir en vaig trobar dos daurades, suposo que acabades de passar a la fase adulta. M'ho imagino perque al costat hi havia una despulla de ninfa, intacta. Una se'n va anar a la paret i allí es va quedar quieta mentre s'omplia de sang les ales, l'altra s'havia caigut a l'aigua, la vaig rescatar en va, no va poder obrir les ales i se la van acabar menjant unes formigues roges.

Alguna vegada, també veig alguna imperator, que són més grosses i de color blau turquesa i verd. Però com això és una excepció i són més tímides no tinc cap història que contar-te.

3 comentaris :

Cinta ha dit...

La foto de la ninfa i la libèlul·la m'he adonat que no es corresponen. La libèlul·la és massa minuda per a aquell vestit. Pertany a una Imperator, que recordo haver vist volant pels voltants.
Espero que perdones el meu error

Anònim ha dit...

Son molt maques les històries que texeixes amb la música, les lletres i els teus dibuixos, fotos i videos.
S'entreveu una musicalitat i un discurs artístics! Només ho veig jo? Bona feina!

Cinta ha dit...

me n'alegro molt que t'ho passes bé en aquest espai, torna quan vulgues

i moltes gràcies pels ànims,encara tinc molt per aprendre,sospito que d'això no se n'acaba mai...