model

Això de fer de model, deu ser molt pesat, que el pobre home sols feia que mirar el seu rellotge daurat cada dos per tres

♫ Pascal Comelade - Dona'm corda

mandarines

carbonet 70x100

són mandarines encara que no ho semblen :)

♫ Tangerine Dream - The dream is always the same

el drap de la pols

(carbonet 70 x 100)

♫ Kansas - Dust in the wind

snif

ceres

♫ Johnny Thunders - I was born to cry

peres

collage

♫ Pascal Comelade - Zas Llast Vals

despina

(pastels)

"A Despina s’hi arriba de dues maneres: en vaixell o en camell. La ciutat es presenta diferent a qui ve per terra o per mar. El cameller que veu despuntar a l’horitzó de l’altiplà els pinacles dels gratacels pensa en un vaixell, sap que és una ciutat, però la pensa com si fos una nau que el treu del desert, un veler a punt de salpar, amb el vent que infla les veles encara no deslligades. En la boira de la costa el mariner distingueix la forma d’una gespa de camell, d’una sella recamada amb serells lluents entre dues gepes tacades que avancen contornant-se, sap que és una ciutat, però la pensa com un camell de les albardes del qual pengen ordes i sàrries de fruites confitades. Cada ciutat rep la seva forma del desert al qual s’oposa: i d’aquesta manera el cameller i el mariner veuen Despina, ciutat de confí entre dos deserts."

Les ciutats invisibles (Les ciutats i el desig 3) - Italo Calvino

♫ Idir - A vava inouva

claustre

Aixó és el claustre del convent de Sant Joan de Tortosa, on actualment està ubicada l'escola d'art







♫ Jamie Cullum - These are the days

ratolins

ceres 50 x 70

♫ Genesis - Horizon's

l'aigüera de la classe de dibuix

Aquest curs a dibuix a l'escola hem fet mooolt carbonet, bodegons, dibuix de model, retrats...
També hem fet exercicis d'il·lustració i collages
M'ho he passat molt bé (com sempre :)

collage (100 x 70)

♫ Bob Esponja (Tema final)

revolució

carbonet

♫ Beatles - Revolution

com un arbre

Potser et sona una mica aquest edifici, sobretot si has anat als josepets.
És l'entrada vista des d'una finestra de l'últim pis de l'escola d'art, amb algunes modificacions.

pastels

♫ Maxime Le Forestier - Comme un arbre dans la ville

el sisiquatre de belmez

Fa uns dies a l'eadt, es van organitzar un cicle de conferències sobre art.

El dia 25 de març van fer "El arte y la expresión oculta de la luz", presentat per Tito Diaz, a la qual hi vaig acudir.

L'artista, apart de contar-nos la seva evolució artística i projectar una pel·lícula que havia fet ell, la qual va acompanyar amb la seva música, feta amb un instrument de corda ben curiós, es tracta de la columna vertebral d'un cavall a la que ha afegit les cordes.

Tito ens va proposar un Taller Ocult. Haviem de dibuixar amb una barra d'oli blanc i després recobrir-ho amb pintura barrejada amb latex.
En teoria havia de sortir el dibuix que s'havia fet amb la barra, però a mi no em va sortir gaire bé i vaig haver de repetir l'operació, per al final acabar posant el dibuix sota l'aigüera...

♫ Sun Ra -Space is the place

puzzle

Això és un experiment que vaig fer a l'eadt fa dos anys.
Es tracta d'una superfície formada per nou cartolines de 21x29 cms i si no m'erro, en total fa 63x87.
La idea era fer una obra reversible, ja que està pintat ( acrílic) per les dos bandes i desmuntable, la qual cosa permet emmagatzemar-ho facilment i triar, en el cas que ho volguessem emmarcar la part que més ens agrade. Per descomptat que cadascuna de les cartolines funciona com a element únic.

♫ Tom Waits - Eggs and sausage

ersilia

Un dels exercicis que acostumen a fer a l'eadt, és dibuixar les ciutats invisibles d'Italo Calvino

carbonet i pastel (50 x 7o)

Les ciutats i els bescanvis

"A Ersilia, per a establir les relacions que regeixen la vida de la ciutat, els habitants estenen fils entre els angles de les cases, blancs o negres o grisos o blanc i negres, segons indiquen les relacions de parentiu, intercanvi, autoritat, representació. Quan els fils són tants que ja no es pot passar entremig, els habitants se’n van: les cases es desmunten, queden només els fils i els suports dels fils. Des de la costa d'una muntanya, acampats amb les seves andròmines, els pròfugs d’Ersilia miren l'embull dels fils estesos i els pals que s'aixequen en la plana. I allò és encara la ciutat d’Ersilia, ells no són res. Tornen a edificar Ersilia a un altre lloc. Teixeixen amb els fils una figura similar que volguessen més complicada i al mateix temps més regular que l'altra. Després l'abandonen i es traslladen encara més lluny amb les seves cases. Viatjant així pel territori d’Ersilia trobes les ruïnes de les ciutats abandonades, sense els murs que no duren, sense els ossos dels morts que el vent fa rodar: teranyines de relacions intricades que busquen una forma."

Italo Calvino Les ciutats invisibles

arbre

carbonet i pastel (50 x 70)

contes xinesos

Això és un exercici d'il·lustració que vaig fer a l'eadt.
Està basat en els primers contes del llibre Pan Gu crea l'univers
Els dibuixos estan fet sobre paper de ceba, amb tinta xinesa i ombres d'ulls

Pan Gu separant el Cel de la Terra

Pan Gu apuntalant el Cel i la Terra

mort de Pan Gu

Nu Wa

Nu Wa crea la humanitat

Nu Wa adoba el Cel

melancòlic

No sé si està melancòlic o és que té un flemó o un còlic aquest del dibuix ( tinta xinesa), però és el que millor anava amb la cançó.
De fet el què volia era posar alguna cançó del Moody Blues, aquest grup, amb aquest aire tan apocalíptic, sempre m'han agradat molt.
Com no me'n puc estar, te'n poso una altra de propina.

la terra es mou

A classe de dibuix, fa dos anys, vam dibuixar arbres.
La resta ja els aniré posant.

tècnica mixta (50 x 70)

homes grisos

A l'exercici d'il·lustració de la classe de dibuix de l'escola (06/07) vam tractar Momo de Michael Ende.
Jo vaig fer els homes grisos, per als que fumar no mata ;-) i em van quedar així de dolentots

dos pardals d'un tret

La web és la segona pràctica de l'assignatura Creació y publicació de pàgines web en el Campus Virtual de la UOC (07) i el tema el curs monogràfic que vaig disfrutar a l'EADT