carbonet i pastel (50 x 7o)Les ciutats i els bescanvis
"A Ersilia, per a establir les relacions que regeixen la vida de la ciutat, els habitants estenen fils entre els angles de les cases, blancs o negres o grisos o blanc i negres, segons indiquen les relacions de parentiu, intercanvi, autoritat, representació. Quan els fils són tants que ja no es pot passar entremig, els habitants se’n van: les cases es desmunten, queden només els fils i els suports dels fils. Des de la costa d'una muntanya, acampats amb les seves andròmines, els pròfugs d’Ersilia miren l'embull dels fils estesos i els pals que s'aixequen en la plana. I allò és encara la ciutat d’Ersilia, ells no són res. Tornen a edificar Ersilia a un altre lloc. Teixeixen amb els fils una figura similar que volguessen més complicada i al mateix temps més regular que l'altra. Després l'abandonen i es traslladen encara més lluny amb les seves cases. Viatjant així pel territori d’Ersilia trobes les ruïnes de les ciutats abandonades, sense els murs que no duren, sense els ossos dels morts que el vent fa rodar: teranyines de relacions intricades que busquen una forma."
Italo Calvino Les ciutats invisibles
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada