Sortosament les primeres han estat les imperator (que són les més grosses).
Primer va sortir un mascle blau i verd i va estar dos o tres dies volant incansablement de nord a sud, en un vol cap a l'infinit (anant i venint feia vuits a l'aire;), després va aparèixer una femella verda i negra i de seguida es van posar a fer xiquets, en son demà una altra de blava. El mascle estava pletòric, més content que un ginjol s'anava tornant les companyes.
Vaig acollir una granota a la bassa( hi ha qui diu que era un gripau). Mek, li vaig dir, que era el crit que feia en alguna de les meves injuries quan la volia agafar.
Per a que es trobes bé li vaig posar nenúfars ( de plàstic) i s'hi ha estat uns dies retinguda, fins que la bassa ha tornat a pujar de nivell.
Mentres hi era, una imperator blava i verda desovava als nenúfars.
A aquesta foto de dalt Mek li va donar un bon ensurt al roda-dits
Tant enfeinada estava la libèl·lula posant ous, que si posava els dits entre les fulles del nenúfar, no sols no se n'anava, sinó que pujava a la meua mà on continuava desovant fent-me pessiguets.( no sé per a què vol tants ulls!)
♫ Rosalia de Souza & Toco - Candomblé
2 comentaris :
Ei molen aquestes fotos sobretot la de la mà, podries comentar una mica com les vas fer i si els hi has donat algun tractament posterior amb photoshop
Pos la veritat és que excepte la signatura i una mica el contrast, no vaig fer res més.
Gairebé és tal qual va sortir.
Publica un comentari a l'entrada